Canigó, un aniversari d'altura

****

2 de juliol de 2016, comença l'aventura a Sant Andreu, plaça Orfila 5,30 del matí.

Els primers expedicionaris ja esperan amb els cors plens de joia.

Joia que es veu recompensada al rebre el Kit de supervivència.

Després de recollir una polizonte a Badalona, encarem l'autopista per reunir-nos a la Junquera amb la resta de l'equip. Paradeta i "emparedados"

El Kit desvetlla el seu contigut.

I "dale que dale" quilometres i més quilometres fins arribar a la pista i més quilometres.

Finalment comencem a caminar fins el Xalet Refugi dels Cortalets.

Comença l'aventura però abans, foto del grup (amb un infiltrat pelut, que sembla un professional):

Els expedicionaris es llencen a la conquesta del cim, primer per prats plens de flors conmemoratives (quin detall de l'Isidro enviar un equip a plantar-les uns dies abans)

I van passant pel Photo call
(sempre hi ha algú que fa la foto o que te el cap tan amunt que no surt)

Cap el cim que falta gent…

Bé, més aviat el contari, hi ha overbooking

Els primers en arribar ens avisan que bufa un fort vent.

Les vistes, en dues paraules Im-pressionats.

Finalment, el cim, El Canigó tan de temps desitjat.

Lo Canigó és una magnòlia immensa

que en un rebrot del Pirineu se bada;

per abelles té fades que la volten,

per papallons los cisnes i les àligues.

Formen son càlzer escarides serres

que plateja l'hivern i l'estiu daura,

grandiós beire on beu olors l'estrella,

los aires rellentor, los núvols aigua.

Les boscúries de pins són sos bardissos,

los Estanyols ses gotes de rosada,

i és son pistil aqueix palau aurífic,

somni d'aloja que cel davalla. 

Jacint Verdaguer, Canigó

Minuts més tard, contra tot pronòstic, a empentes i rodolons, arriba la "Teresina".

Tot l'equip ja podem fer pinya al cim. 2.786 m (no és moc de pav)

I comença la festa…

És superman, és un avió, no és un ocell.

Alguns aprofiten per posturear…

O fer-se l'interessant…

***
I alé, tot el puja baixa

Les floretes encara no han estat recollides, quin detall.

Adeu Canigó.

Muntanyes del Canigó 

fresques són i regalades, 

sobretot ara a l’estiu, 

que les aigües són gelades, 

I per acabar d'arrodonir la jornada, el "gran timonel" ens prepara un bufet lliure tres estrelles.

I les "Teresines" aprofiten per omplir el pap.

Així que decidim donar-li el regal.
I malgrat la cara de conillet, sembla que li agrada.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest aniversari ja s'ha fos