viernes, 10 de abril de 2015

Toubkal 2009

Pel meu aniversari un grapat de bons amics van reunir calerons per ajudar-me a fer realitat un petit somni: L'ascesió del Toubkal (4.167 m) al Atlas de Marroc… Era el 2009.


Marrakech. Plaça de Yamaa el Fna جامع الفناء en àrab 

 Calamars i esberginia per sopar…

i fruit secs a dojo.

Com vaig tot sol, m'hauré de autoenmirallar quan pugui.

Sortim de Marrakech camí de les muntanyes.

A Imi Ourlad, deixem la carrtera i el cotxe per començar el trekking, vull arribar a Imlil fent un circuit d'aclimatació i visitant els petit poblets d'aquestes muntanyes.

Amb el guia, en Kamal, comencem a pujar per aquest terreny àrid i bell.
(sort del diaparador automàtic)

Bé, no tant àrit, a les valls creix cereal.

Pas a pas ens apropem al poblet on farem nit.

Tizzi Oussem, al fons primeres estribacions de l'Atlas.
De bon matí, remuntarem el assif (riu) Ourzane en busca de les cascades.

En els llocs ombrivols trobem les primeres neus i per suposat l'aigua, tan preuada per aquestes contrades.

Menú, el cuiner i la seva mula ens acompanyen en els trams baixos i s'encarreguen de la part pesada de les motxiles. A vegades desapareixen i els retrobem al poble següent.

Arribem a la capital de la comarca, el centre de les sortides cap el Toubkal, el Chamonix de l'Atlas.

Per fi, després d'una nit de descans ens encarem al cim.
Pel camí trobem el típic xiringuito amb begudes refredades ecològicament.
Comencem a agafar alçada, el paisatge plenament alpí, pedres i més pedres camí del refugi.
Després d'un munt d'hores arribem al refugi que en realitat són dos de tanta gent que hi puja.

Sortida de bon matí cap el cim.

Llargues pales de neu ens esperen.


 Finalment el cim a la vista.

Toubkal, 4.167 m, 30 de maig de 2009.

Retornant al refugi.

De nou ens retobem amb el cuiner i el transport.

Els habitants de les muntanyes comencen a practicar.

 La mula en plan top model.

 Un altre trekking per les valls, Tinerhourhine.

El cosucus ven merescut.

 Les mesquites.

 El paisatge desertic.

I malgrat tot la vida.

Tornant cap a casa.



Darrera visita a Marrakech, la famosa plaça i les parades.


lunes, 2 de septiembre de 2013

Tour Panticosa

Aquest era el recorrgut previst però finalment vaig creuar a frança pel coll del Garna Fatxa 
(una mica més al sud).


Comencem a la Casa de Pedra (refugi) al Balneri de Panticosa. Un camí ben marcat ens condueix per la vall en direcció nord.


Els lliris pirinencs (Iris latifolia) esquitxen els matolls de falguera i rodoendres.


Les sargantanes aprofiten l'escalfor del sol que ha arribat tard aquest any, les muntanyes encara estan plenes de neu i el desglaç omple de força i música els rius i rierols.


Poc a poc, pas a pas ens endinsem a la natura, solitut, pau, retrobament amb un mateix…

La cascada del Fraile







Infiernos 



1a nit





















-
 
França
 Gran Facha des de e coll




 Un gos? un gos pastor?
"Estampida" sobre la neu 

  
 Venen directes cap a mi…

 Per sort semblen pacífiques
 El pastor
Camí del Refugi Wallon 


El millor hotel del món.


El servei d'habitacions.

1.946 m


La vall del Wallon es queda enrera.

Finalment el darrer coll.

Curioses formacions rocoses.


De nou al balneari i final.